Els Nadals

Els Nadals…Quina època tan meravellosa! Totes les llars adornades amb avets carregats de boles i llumenetes i amb betlems custodiats pels pares, per tal que la figureta de la Verge no es trenque per enèsima vegada.

Són eixos dies en què els petits tenen la boca oberta per sorpresa les vint-i-quatre hores del dia des de la nit de Nadal fins al 7 de gener i en què no deixen de jugar, córrer, cridar, saltar i trencar coses. Són els mateixos dies que els pares es tornen bojos buscant la nova nineta que s’ha esgotat a totes les tendes, regatejant preus, preparant suculents menjars, organitzant a tothom... I són els mateixos dies en què els vells es maregen  com cap altre dia i deixen de saber quants néts tenen, quins són de qui i a casa de quin fill, nora o consogre ha d’anar.

Ho vulguem o no, és inevitable que es vaja caldejant l’ambient i hi haja alguna que altra discussió. Tot queda en res, però, amb un simple “Salut i felicitat per a tots!” acompanyat d’un brindis i d’un “Per molts anys!”.

Eixos dies poden semblar odiosos i pesats però el cert és que són bells, emotius i plens de bones intencions. és veritat que quan recordem algun Nadal sempre esmentem allò que va estar malament: que si el pollastres es va passar de temps al forn, que si el torró estava dur, que si Anna va estar una miqueta boja... Però a la fi sempre diem “En realitat, van estar bé, com sempre” i ho diem perquè vam estar tots reunits en família i compartint l’alegria de les festes.