<<
- Deixa de fer soroll, que estic llegint!
- Deixa tu de llegir, que haig de practicar!
>>
Et queixes de ta mare, de ton pare i dels teus germans. Et queixes de la teua ciutat, del teu país i de la teua bandera. Et queixes del teu treball, dels teus companys i dels teus superiors. Et queixes dels costums de la teua societat, de la seua fe i del seu ateisme. Et queixes de les barbaritats que se li estan fent al planeta terra, de com de pesats són els que tracten de protegir-la i dels que tant els fa una cosa com l’altra. En definitiva: et queixes, sí. Tu i tots.
Què fàcil és queixar-se! Si siguera tan fàcil com trobar solucions, no tindríem cap queixa. Només dient unes quantes paraules ja estaria solucionat. Fàcil, molt fàcil. No és així, però: les coses no es solucionen en un instant ni no requereixen cap esforç. Al contrari: viure en harmonia precisa la col·laboració de tots.
Solventar els problemes i els desacords requereix una implicació i un respecte que poca gent està disposta a tindre’l. El dia que comencem a comportar-nos com a éssers racionals, a parlar en comptes de cridar, a conversar en comptes de discutir, a implicar-nos en comptes de només queixar-nos, a escoltar en comptes de sentir, a respectar-nos en comptes d’atacar-nos, eixe dia, trobarem la solució a tots els desacords que tenim. Aconseguirem, per fi, suportar que el del costat pensi diferent. Aconseguirem entendre que la vida no és només d’un color, que hi ha tantes formes d’interpretar-la com persones al món. Aconseguirem tornar a abraçar a qui era l’enemic. Aconseguirem adonar-nos que no està sempre bé el que nosaltres creiem que ho està, que podem enganyar-nos, com tothom. Aconseguirem gaudir. Aconseguirem conviure.
Pensa, parla, escolta, implica’t, reflexiona i respecta. Ho veuràs tot molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada