Els Nadals

Els Nadals…Quina època tan meravellosa! Totes les llars adornades amb avets carregats de boles i llumenetes i amb betlems custodiats pels pares, per tal que la figureta de la Verge no es trenque per enèsima vegada.

Són eixos dies en què els petits tenen la boca oberta per sorpresa les vint-i-quatre hores del dia des de la nit de Nadal fins al 7 de gener i en què no deixen de jugar, córrer, cridar, saltar i trencar coses. Són els mateixos dies que els pares es tornen bojos buscant la nova nineta que s’ha esgotat a totes les tendes, regatejant preus, preparant suculents menjars, organitzant a tothom... I són els mateixos dies en què els vells es maregen  com cap altre dia i deixen de saber quants néts tenen, quins són de qui i a casa de quin fill, nora o consogre ha d’anar.

Ho vulguem o no, és inevitable que es vaja caldejant l’ambient i hi haja alguna que altra discussió. Tot queda en res, però, amb un simple “Salut i felicitat per a tots!” acompanyat d’un brindis i d’un “Per molts anys!”.

Eixos dies poden semblar odiosos i pesats però el cert és que són bells, emotius i plens de bones intencions. és veritat que quan recordem algun Nadal sempre esmentem allò que va estar malament: que si el pollastres es va passar de temps al forn, que si el torró estava dur, que si Anna va estar una miqueta boja... Però a la fi sempre diem “En realitat, van estar bé, com sempre” i ho diem perquè vam estar tots reunits en família i compartint l’alegria de les festes. 

Què fàcil és queixar-se!

<< 

-          Deixa de fer soroll, que estic llegint!

-          Deixa tu de llegir, que haig de practicar!

>> 

Et queixes de ta mare, de ton pare i dels teus germans. Et queixes de la teua ciutat, del teu país i de la teua bandera. Et queixes del teu treball, dels teus companys i dels teus superiors. Et queixes dels costums de la teua societat, de la seua fe i del seu ateisme. Et queixes de les barbaritats que se li estan fent al planeta terra, de com de pesats són els que tracten de protegir-la i dels que tant els fa una cosa com l’altra. En definitiva: et queixes, sí. Tu i tots.

Què fàcil és queixar-se! Si siguera tan fàcil com trobar solucions, no tindríem cap queixa. Només dient unes quantes paraules ja estaria solucionat. Fàcil, molt fàcil. No és així, però: les coses no es solucionen en un instant ni no requereixen cap esforç. Al contrari: viure en harmonia precisa la col·laboració de tots.

Solventar els problemes i els desacords requereix una implicació i un respecte que poca gent està disposta a tindre’l. El dia que comencem a comportar-nos com a éssers racionals, a parlar en comptes de cridar, a conversar en comptes de discutir, a implicar-nos en comptes de només queixar-nos, a escoltar en comptes de sentir, a respectar-nos en comptes d’atacar-nos, eixe dia, trobarem la solució a tots els desacords que tenim. Aconseguirem, per fi, suportar que el del costat pensi diferent. Aconseguirem entendre que la vida no és només d’un color, que hi ha tantes formes d’interpretar-la com persones al món. Aconseguirem tornar a abraçar a qui era l’enemic. Aconseguirem adonar-nos que no està sempre bé el que nosaltres creiem que ho està, que podem enganyar-nos, com tothom. Aconseguirem gaudir. Aconseguirem conviure.

Pensa, parla, escolta, implica’t, reflexiona i respecta. Ho veuràs tot molt millor.

10/12/11 Genial

      No hi ha res com gaudir d'allò que t'agrada.No hi ha res com compartir una passió. Res millor que la satisfacció generada per alliverar l'energia que tens a dins del teu cos. L'esforç, la perseverància i l'optimisme front a les possibles adversitats terminen per convertir-se en un somriure als llavis que difícilment pot esborrar-se.
     FLASHMOB DANCE CASTELLÓ
     http://vimeo.com/33517158 Minut 13 =)

NOVA VERSIÓ http://www.youtube.com/watch?v=pJwFg13_-s8
                            http://www.youtube.com/watch?v=ZhupQldsKNA&feature=related