TAMBÉ EL RESPECTE

De segur que heu escoltat alguna vegada “cada casa és un món”, doncs bé, jo m’atreveixo a dir que “cada persona és un món”. Els individus que formen l’espècie humana som molt variats, tant físicament com mentalment, i és aquest últim àmbit del qual vull parlar-vos.

Per començar, parlarem de gelats. Gelats! Hi ha tants i de tants sabors! Probablement us agrade el gelat de xocolata amb vainilla o tal vegada el preferiu de llima i fresa. Segur, però, que no li direu a una altra persona que és imbècil, roïna o està malament del cap pel fet de que li agrade una barreja de sabors desagradable per a vosaltres. I per què? Perquè l’altra persona té dret a que li agrade, al mateix temps que no fa mal a ningú. El mateix passa amb la resta de menjar, la música, els esports, les aficions, les pel·lícules, els programes de televisió els jocs, etc. Ara bé, no passa el mateix quan es tracta d’ideologia política o religió.

Com ja he dit, els éssers humans som molt variats tant físicament com mentalment, fet que implica que no tots pensem igual ni tinguem la mateixa aparença. Malgrat això, tots volem i podem (o deuríem poder) donar la nostra opinió, encara sabent que no tothom pensarà igual. I, a més a més, volem que ens respecten. Aleshores, per què no som capaços de respectar altres persones quan opinen diferent? Per què hem de fer mal als altres per aquest motiu? No són totes les opinions respectables?

Sincerament, no conec la resposta a aquestes preguntes. Sé, però, que tots tenim dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, així com a manifestar-ho públicament o privadament.  Malgrat açò, l’exercici d’aquest dret, per part d’una persona, té com a límit el dret homònim de qualsevol altra.

Per tant, crec fermament que s’ha de respectar l’opinió de qualsevol persona sempre que que aquesta no ataque la d’un altre, ni pose en perill les llibertats, els drets i la integritat dels altres o abogue per fer-ho.

Exemple del correcte exercici de la llibertat de pensament i d’expressió:

- Suport a un partit polític.

Exemple d’una manifestació de pensament que suposaria un atac als drets fonamentals d’altres persones:

- Enaltiment del terrorisme.

Amb aquest text vull que tots reflexionem sobre si som coherents amb allò que defensem i allò que realment fem. No podem defensar els nostres drets i les nostres llibertats si no tenim en compte els dels demés, és a dir, si no els respectem. No té sentit dir que tenim dret a parlar mentres fem callar a un altre.

Per finalitzar, afegiré que crec que hem de tindre més consideració amb els altres i ser tolerants amb la seua manera de veure el món, dins dels marges ja esmentats. Hem de tindre més cura amb les coses que diem i adonar-nos que encara que pensem que la veritat està de la nostra banda, potser no sigui així.

<<No compartisc el que dius, però defendré fins la mort el teu dret a dir-ho.>> Voltaire.

LES NORMES DE LA TERRA

       Les catàstrofes naturals són, sense cap dubte, els esdeveniments front als quals els humans ens sentim més impotents. Ens resulta frustrant veure com la força de la natura destrossa les infraestructures de les ciutats i com acaba amb la vida de les persones, amb relativa facilitat.

Recentment, l’illa del Japó s’ha vist afectada per un fatal tsunami produït per un terratrèmol de 9 graus en l’escala de Richter. Aquest incident ha provocat milers de morts i pèrdues econòmiques milionàries. Malgrat tot, el Japó presenta una infraestructura preparada per a resistir aquest esdeveniment i ha demostrat tindre les millors mesures de seguretat, donades aquestes condicions, de tot el planeta. Per si fos poc, els seus habitants són un exemple a seguir a causa del seu comportament tranquil i ordenat davant la catàstrofe.

Per altra banda, també ha sigut Japó qui ens ha demostrat el perill de les centrals nuclears al trobar-se front a una situació com l’esmentada. L’escapament de radioactivitat dels reactors nuclears japonesos així com el seu possible descontrol ha donat lloc a l’anunciament d’una exhaustiva inspecció de totes les centrals nuclears europees. A més a més, s’ha tornat a obrir el debat sobre si hem d’utilitzar aquest tipus d’energia o no.

Els esdeveniments que han tingut lloc al Japó, un país molt ben preparat per a pràcticament qualsevol tipus de situació, ens fa adonar-nos que la força del nostre planeta, un agent geològic viu, ens impedeix fer tot allò que volem sense tindre cura de la Terra, encara que supose un estalvi econòmic. Si desitgem viure en ella, hem de sotmetre’ns a les seues normes.