La globalització a la que està sotmesa la societat actual dóna lloc a una gran diversitat de llengües i cultures compartint una mateixa ciutat, un mateix carrer i, fins i tot, una mateixa casa. Aquesta diversitat es veu fomentada per les relacions internacionals entre persones de qualsevol lloc del món, amb diferents objectius.
Malgrat el predomini d’aprendre una nova llengua per motius de treball, cada vegada pren més importància l’estudi d’aquesta per curiositat o simple passatemps. Siga com siga, aprendre una nova llengua suposa conèixer una nova manera d’entendre el món. Cada paraula d’un idioma presenta una d’homòloga a un altre, encara que existeixen certs termes amb unes connotacions especials impossibles de ser traduïdes. Aquests no només tenen como a significat la definició que hi apareix al diccionari, sinó que darrere d’ells hi una història que agermana els membres de la comunitat parlant.
Un poble es defineix per la seua història, la seua cultura i la seua llengua. La convivència de diferents cultures a un mateix territori ens ha de servir per derrocar les muralles que ens separen. Aquestes muralles, més que per tindre negocis productius amb l’estranger, han de desaparèixer per acabar amb les enemistats sorgides per la incomprensió de la nostra societat veïna. Han de desaparèixer par tal de fer-nos veure com som: ésser humans, iguals.
Parlar un mateix idioma crea el sentiment d’unitat més fort que pot existir entre les persones. La diversitat lingüística suposa “entendre’ns” amb persones de diferents cultures i pensaments. Ara, estimats lectors, només ens cal reflexionar sobre les connotacions que té al nostre idioma la paraula “entendre’ns”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada