diumenge, 20 de novembre del 2011

Els meus herois

Si preguntem a un infant pels seus herois, el més probable és que ens parle d’un ser fictici amb poders especials que el fan invencible.  Spiderman, Superman, Catwoman, Batman...tots tenen cadenes de producció de motxilles, samarretes, tovalloles, pilotes, estoigs i, fins i tot, menjar amb la seua cara dibuixada. Tots ells persegueixen el mal i no s’aturen fins que el delinqüent és a la presó, fet que provoca l’admiració dels més petits, i dels no tan petits.
Malauradament, en la majoria dels casos, les adulacions mai van dirigides als herois reals, a les persones que tracten d’acabar amb el “mal real”, qualsevol quina siga la seua aparença: un càncer, un assassí, un problema burocràtic, una canonada trencada, un paper llençat al terra... La gent no admira la vertadera heroïcitat que té davant, recorre al cinema i als còmics per a dipositar tot el seu suport i ànims en personatges que no fan una contribució real. Metges, advocats, personal de neteja, professors, arquitectes, economistes, pares, mares, veïns... entre molts altres ens han ajudat o han solventat un vertader problema. Han atrapat l’antiheroi de la pel·lícula, en un moment o altre, i ens han solucionat un conflicte real. És cert que no tothom actua de manera elogiable, tot i així hauríem de valorar més els nostres semblants.
Els herois de ficció deixaren de tindre valor per a mi el dia que em vaig adonar de tot el que han fet per mi les persones a les que he conegut.  El mateix dia que vaig ser conscient del sacrifici i esforç que els havia suposat fer-ho. El mateix dia que les coses es van adreçar, després que es van tòrcer.Els meus herois no vesteixen capa ni són només vulnerables a la criptonita o , fins i tot, a no res. Són éssers humans normals, igual de vulnerables que els demés. Precisament això els converteix en els meus herois. Els seus esforços, mèrits i fracassos  són conseqüència de la bona voluntat que els ompli per dins; voluntat que els espenta a fer coses veritablement admirables.

divendres, 18 de novembre del 2011

Diversitat lingüística II. Objectiu: entendre'ns.

La globalització a la que està sotmesa la societat actual dóna lloc a una gran diversitat de llengües i cultures compartint una mateixa ciutat, un mateix carrer i, fins i tot, una mateixa casa. Aquesta diversitat es veu fomentada per les relacions internacionals entre persones de qualsevol lloc del món, amb diferents objectius.
Malgrat el predomini d’aprendre una nova llengua per motius de treball, cada vegada pren més importància l’estudi d’aquesta per curiositat o simple passatemps. Siga com siga, aprendre una nova llengua suposa conèixer una nova manera d’entendre el món. Cada paraula d’un idioma presenta una d’homòloga a un altre, encara que existeixen certs termes amb unes connotacions especials impossibles de ser traduïdes. Aquests no només tenen como a significat la definició que hi apareix al diccionari, sinó que darrere d’ells hi una història que agermana els membres de la comunitat parlant.
Un poble es defineix per la seua història, la seua cultura i la seua llengua. La convivència de diferents cultures a un mateix territori ens ha de servir per derrocar les muralles que ens separen. Aquestes muralles, més que per tindre negocis productius amb l’estranger, han de desaparèixer per acabar amb les enemistats sorgides per la incomprensió de la nostra societat veïna. Han de desaparèixer par tal de fer-nos veure com som: ésser humans, iguals.
Parlar un mateix idioma crea el sentiment d’unitat més fort que pot existir entre les persones. La diversitat lingüística suposa “entendre’ns” amb persones de diferents cultures i pensaments. Ara, estimats lectors, només ens cal reflexionar sobre les connotacions que té al nostre idioma la paraula “entendre’ns”.