ACTUA

          La valentia d’algunes persones fa que el món prenga consciència de la realitat i s’atrevisca a actuar. D’altra banda, la insensatesa d’unes altres sentencia la vida de la resta.

QUI TÉ UN AMIC...TÉ UN TRESOR?

           Les persones som éssers, com a poc, curiosos. Som capaços de ser forts front a pràcticament qualsevol situació, sense que ens afecten els comentaris dels altres ni les condicions del moment. Ja ens poden dir com som de lletjos, baixets o grossos que nosaltres sabem no prestar atenció a aquestes paraules.

Existeix sempre, però, un comentari o situació front al qual no som capaços de mantindre'ns forts. Quan ens trauen a relluir un defecte de personalitat, el sentiment de dolor s'apodera de nosaltres, ens debilita, ens ompli de tristesa el cor i ens impedeix defensar-nos. I, per què? Doncs, perquè nosaltres mateixos ens retraiem aquest defecte i ens esforcem per a corregir-lo.

El més curiós d'aquest aspecte de les persones és que, encara havent patit aquest sentiment que et destrossa per dins, no tenim cap inconvenient en fer patir a un altre. Poca s'atura encara que siga un segon a observar als altres, per tal d'adonar-se de quines coses els agrada que els diguen i quines no. Hi ha qui ho fa, malauradament molts utilitzen aquesta habilitat de conèixer a les persones per a actuar en la seua contra.

Molta gent es considera amistosa o bona amiga perquè té gran simpatia amb els altres, té gràcia per a conversar i per a fer-se unes rialles. Jo no la tinc, però, sincerament, considere que cal més ser amic de veritat, tenint en compte els sentiments de les persones que ens volten i donant-los el suport que necessiten, que no pas ser la persona més simpàtica que pugues conèixer, al mateix temps que la  més crítica i dura amb qui et creu el seu amic.

No és gens roí interessar-se pels altres i tindre consideració amb les seues debilitats. De fet, fer-ho ens converteix en persones més agradables i millors. No importa ser diferent, no importa no tindre un somriure als llavis tot el dia, ni tan sols importa no ser divertit o qualsevol altra cosa que sembla ser tan important en aquestes amistats artificioses, cada vegada més presents. Allò que veritablement importa és tindre al teu costat a qui diu ser amic teu, quan ho necessites, i al contrari; però més encara quan no et fa falta.